Schreibtischheldinnen – Die neue Redaktion stellt sich vor

Acquawoman – alias: Pia von Musil, Jahrgang 2002

Schülerin
Superkräfte:
Malen. Improvisationskünstlerin. Selbst ist die Frau, aber auch gut im Hilfe-Annehmen. Kann zu unterschiedlichen Themen „fun facts“ besteuern, die sie sich durch Dokumentationen aneignen konnte. Diese „Superkraft“ kommt ihr auch manchmal in der Schule zugute…
Kryptonit:
Ablenkung (Prokrastination ist eine ihrer Stärken). Geduldsproben. Fähnchen im Wind.
Schreibt, weil…
sie so ihre persönlichen Gedanken mit anderen Menschen teilen kann.
Schreibt am liebsten über…
Themen, die sie über längere Zeit beschäftigen, die sie persönlich betreffen oder betroffen machen.
Liest am liebsten…
Bücher von und über Malala. Daran interessierte sie einerseits der politische Aspekt ihrer Heimat, andererseits auch ihre subjektive Wahrnehmung und ihr eigener Weg.
Lieblingszitat:
Sometimes you win, sometimes you learn.
(John Maxwell)
Bewundert…
ihre Direktorin Heidi Hintner, die sie während ihrer Oberschulzeit inspirierte.

ëres Ladines

Vigni mia zela pulsëia

// Daria Valentin //
© Unsplash / Milan Popovic
Mi corp. N pëis che i me porti para por döta la vita. Na ligrëza che i sënti vigni de. I pó odëi la löm de mi edli, la morjelëza de mia pel, le corú de mi ciavëis. Sce i me mëti dan le spidl ái la poscibilité da amiré ci che i sënti te mi daite. I atri deperpo perzepësc ma mia scüscia. Ëi tol ma sö ci che la cern che me forma ti mostra. Iö indere pó sintí vigni zela trá le fle ite te me.
Tan bel che al foss, sce ara foss propi insciö. Tan bel che al foss, sce i podess davëi avëi le control de vigni mi organ.
Le corp dla porsona ne é pordërt nia d’ater co le guant che contëgn süa pert plü sota, l’anima. Aladô de sciöche chësta é o de sciöche chësta se sënt tl vistimënt che la contëgn, insciö é spo ince le corp instës. Al é ri da sintí l’anima pulsé tles zeles che forma le corp, mo sce an ti ascuta avisa, spo s’intënon de sciöche le corp se möi, de sciöche al crësc, de sciöche al se trasformëia. Dantadöt tres la meditaziun vára da jí cotan sot y da ciafé spo respostes por n gröm de problems che an á cun le corp y cun l’anima. Tröpes tenjiuns fisiches ne é nia d’ater co tenjiuns emotives. Éson bogn da les lascé jí, s’un vá ince le mal dl corp. Y röion pro chëstes tenjiuns dl corp spo imparon ince da puzené fora l’anima da esperiënzes oramai bele dadî superades.

Tres de plü porsones impara da se möie te na direziun olistica, mo por tröc él ciamó n tabú baié dl lian che tëgn adöm le corp y l’anima. Por chi che se interessëia da imparé da conësce damí so corp y da se le gestí plü saurí pó la respiraziun metacorporea ester n bun aiüt. Imparé da trá le fle, insciö che an sides bogn da sintí les pulsaziuns dles zeles, imparé da jí a chirí la memoria zelulara che porta le corp a se möie o a ester te na certa manira pó daidé vire plü saurí. Tla memoria zelulara él gonot recorc dër soc che condizionëia dassënn la porsona y la porta a vire mal. Éson bogn da se delibré da chisc recorc o almanco da i lascé gní a löm, spo pón sposté l’atenziun sön le nojel dl problem y le corp impara indô da se möie te na manira plü löcra, plü morjela y dobliosa. N corp nët, lëde da grops emotifs, s’un stá cotan plü saurí co nia n corp che se porta para vigni crüze o vigni fistide. Sciöche ara é te ciasa o tl monn, insciö vára ince debojëgn che an netëies vigni tan le corp. Al ne basta nia ma tó ca na jafa y lavé jö le paz che an se tira al col sce an roda fora por le pantan. Al é da fá n vare plü inant y da chirí le scich che archita sö la ligrëza dla vita. L’amur por se instësc. Y de conseguënza ince l’amur por le proscim.