Role Models | Der ëres-Fragebogen

Maria Moling

// Sofia Stuflesser //
Ie musizista, autora de cianties y produzënta cun si bands Maria De Val, Principess y Van Damme 38. La à tëut su truepa cianties cun si bands Ganes y Me + Marie, che à fat cunzerc sëura duta l’Europa. Da ntlëuta se dala nce ju cun mujiga pop sperimentela. Sëuraprò scrijela y fejela mujiga per teater y film. Dan n valgun‘ enes ala fat pea pra n proiet dla Vereinigte Bühnen de Bulsan. Śën iela tl lëur de prejenté si prim solo-album “Mëda Medusa“.
© Markus Burke
Co ie pa nasciuda ti pascion de cianté?
La pascion de cianté ie bele nasciuda abenëura, ajache son chersciuda su te n ambient ulache la mujiga à n gran valor. Bele da pitla jivi a Scola de Mujiga, a suné tlavir, a cianté tl cor y nce te familia univel fat y scutà su mujiga. Scialdi da jëuna ei tëut la dezijion de fé mujiga ajache me é daniëura sentì bën dlonch ulache l univa fat mujiga. Ie pënse che l cianté y la usc sibe la maniera plu direta per tuché la jënt.

Ce liam vëijes‘a danter sentimënc, mujiga y tëmp?
L bel dl’ert y dla mujiga ie de ti dé na forma ai sentimënc y ala stories dla vita. Dut cie che à da nfé cun chësc pruzes ie lià al tëmp y al ritm. Na ciantia che vën scrita śën possa nce vester n documënt de n tëmp, de na fasa o de na sozietà.

Uni persona à si tëmp y si ritm. Co fova pa ti ritm de vita nchin śën?
Mi tëmp y ritm se à mudà dassënn. L me sà che plu vedli che n vën y plu aslune che l tëmp passa, dantaldut sce te es la fertuna che ti pascion ie nce ti prufescion. L ie truep mudamënc y truepa sudesfazions che fej passé l tëmp drët aslune. Ie ne savësse nia canche me é stufà l ultimo iede.

Co ies'a bona de ti vester al note?
Note y tëma me acumpanieia da for incà. Cie che me juda ie de udëi che l ie note negatif y note positif. Chëi mumënc canche vede ora dla comfort noze, jan ancontra a ndesfidedes y melsegurëzes, ie suvënz i mumënc cun l majer potenzial. N ne dëssa nia mucé dala tëmes y dal note, ma ti cialé, y mparé a cunëscer si cunfins. Sce n mpera a archité cër pensieres y n ie cuscienc che i toca leprò, pona giapen nce n’autra destanza da chësta cosses y n ne se lascia nia plu massa tré ju.

Pudësses’a cunté n pue‘ de ti gran proiet “Mëda Medusa“?
“Mëda Medusa“, mi prim solo-album, ie unit ora chëst ann. Son mo tl lëur de l prejenté dal vif, deberieda cun Anna Emmersberger y Chris Costa. Sunon scialdi ti paejes tudësc, ma l sarà nce n valgun cunzerc te Südtirol, un a S. Martin ai 5 d’agost, un a Burnech ai 6 d‘agost y un a Kaltern d’autonn. L ie mi prim solo-proiet, chël uel dì che duta la respunsablteies ie pra mé, ma é nce udù l prim iede truep aspec positifs de fé n proiet da sëula; n à l mesun de se dé ju plu intensif cun si cossa. Gran pert dla produzion y dla registrazions de chësc album ei fat nstëssa, deberieda cun n cumpani. L ie l prim iede che feje scialdi dut da sëula.
Una na pert de mé va drët bën tla grupa, ma l ie nce na pert de mé che vën tralasceda canche lëure tl coletif. Finé de lauré ora y tò su cërta cianties che ne me ove nia plu tëut dl’aurela de finé, ie stat na liberazion per mé. L titul “Mëda Medusa“ me sà che passenea per na figura cun n destin cruf, che ie bona de crië truep dainora, l trasfurman. La Medusa ie nce n’alegoria per la forza feminila.

Ce ti cunsieies‘a ala jëunes che ulëssa fé na cariera tl ciamp dla mujiga?
Ala jëunes che uel lauré tl ciamp dla mujiga ti dajëssi l cunsëi de se mëter adum cun d’autra artistes per se giamië ora ideies y esperienzes tl ciamp dla mujiga, sibe chëles positives che chëles negatives. Sce n ie de plu che tën adum iel plu saurì passé sëura la ndesfidedes ora.

Editorial

Zeit - Tempo

Wie vielen von Ihnen mag es wohl so gehen wie mir, wenn ich nach einem vollgepackten Tag zwischen Beruf, Familie, Freunde, Haushalt und vielleicht dem einen oder anderen Ehrenamt am Abend erschöpft auf das Sofa falle und mir denke: Wo ist sie heute mal wieder geblieben, die liebe Zeit? „Man muss sich die Zeit nehmen“, sagt Zeitzeugin Martha Ebner mit 103 Jahren ganz klar, die Zeit für sich selbst und die Zeit für das, was einem wichtig ist. In dieser aktuellen Ausgabe der ëres haben wir Frau Ebner und sechs weitere Frauen nach ihrem Bezug zum Thema Zeit gefragt. Herausgekommen ist ein buntes Spektrum an Gedanken und Impulsen, das aufzeigt, wie unterschiedlich wir Zeit erleben, nutzen und gestalten. Daneben beleuchten wir, wie viel Zeit eine Behinderung kosten kann, warum „queere Zeiten“ ihrem eigenen Tempo folgen und was eine Auszeit auf der Alm mit feministischer Selbstermächtigung zu tun hat. Dass und wie sich die Zeiten ändern, lesen Sie in unserer Rubrik „Herstory“, die Elena Lucrezia Cornaro Piscopia gewidmet ist, der ersten Frau italienweit, die einen Doktorgrad erworben hat.

Wir wünschen Ihnen eine gute Lektüre

Maria Pichler, Chefredakteurin