ëres ladines
La pluralità porta richëza
// Sofia Stuflesser //

Pra l Equal Pay Day chëst ann a Urtijëi.
Can y co sëis’a ruveda tla cumiscion provinziela per la valivanza dl’ëiles?
Bele da jëuna abadovi coche mi oma ti damandova for a mi pere, canche la se tratova de scioldi. Ie ne ulove chësc nia. Ie ulove vester ndependënta. Canche la mëisa dl’ëiles de Gherdëina me ova damandà sce ue fé pea, se à mi sensibltà per chësta tematica descedà mo de plu.
La mëisa dl’ëiles à fat tl 2013 la pruposta de Edith Ploner coche reprejentanta ladina tla cumiscion provinziela per la valivanza dl’ëiles, che vën metuda adum for per cin‘ ani y che taca adum cun la veles provinzieles. Ie fove si sostituta. Dal 2018 inant sons pona ie unida numineda mëmbra efetiva.
Tla cumiscion ei mparà a cunëscer ëiles cun na gran cumpetënza te ciamps d’uni sort.
Ce fins ve ëis’a tëut dant tla cumiscion provinziela?
Ie me é tëut dant de purté inant te Gherdëina ativiteies de sensibilisazion n cont di dërc dl‘ëiles. On scumencià cun l Equal Pay Day, ulache son uni ann na blòta grupa. L nes ie nce unì dat vijibltà ti media. Da canche é scumencià ei mefun udù che i argumënc ie for chëi. Dut se muev scialdi plan. N generel iel bën plu cuscienza per chësta tematica, ma danter l rujené y i fac iel mo truep da fé. Te chisc ultimi ani fovi tla grupa de lëur dl’ëiles tla politica. L ie unì fat na nrescida n cont dl’ëiles y la politica. Sëuraprò iel unì metù a jì n seminar, gran pert online, per ëiles tla politica. L majer proiet ti ultimi ani ie stat l plan d’azion per la valivanza. Chësta ie na bona fundamënta de chël che l ie de bujën per la valivanza di dërc.
Ciun dërc dl’ëiles te sta pa a cuer?
L’ëiles ne dassëssa avëi degun svantajes sce les giapa mutans o mutons. Les tuchëssa da giapé paià sciche l toca y avëi l mesun de fé cariera. Peresc dassëssa sëurantò de plu respunsabltà, cialé de plu dla mutans y di mutons, y fé de plu ativiteies nia paiedes coche lëures de cësa y de cura. L’ëiles messëssa nce avëi tëmp per sé nstësses, nce sce les va a lauré. Pra i ëi vëniel azetà sce i ne se cruzia nia dla mutans y di mutons, pra l’ëiles al incontra no. Chësc dassëssa se mudé.
L vën bën fat de pitli vares a livel normatif. Dant fovel p. ej. mé un n di de paternità, śën iel n mëns. Danz che la pusciblteies te ncëries publiches ie majeres che tl privat. Nce tl publich ne vëniel mo nia drë nuzà.
N generel me mbincëssi che l sibe plu ëiles te ncëries politiches che se bat per chisc argumënc, nia mé ëiles, ma nce ëi. La pluralità porta richëza, te dut y dlonch, nce tl mond dla dlieja.
Ciun dërc dl’ëiles te sta pa a cuer?
L vën bën fat de pitli vares a livel normatif. Dant fovel p. ej. mé un n di de paternità, śën iel n mëns. Danz che la pusciblteies te ncëries publiches ie majeres che tl privat. Nce tl publich ne vëniel mo nia drë nuzà.
N generel me mbincëssi che l sibe plu ëiles te ncëries politiches che se bat per chisc argumënc, nia mé ëiles, ma nce ëi. La pluralità porta richëza, te dut y dlonch, nce tl mond dla dlieja.

Hannelore Insam ie la reprejentanta ladina tla cumiscion provinziela per la valivanza dl’ëiles.


