Speak
Ëila dirighënta, na ndesfideda?
// Noemi Prinoth //
La gran pert di dirighënc ie ëi - nce tl Sudtirol. Ciuldì saral pa nsci y ce rodul à pa i media n cont dla rafigurazion di stereotips dl’ “ëila tipica”?
Renate Senoner, na dirighënta jëuna tl ciamp dl turism © Renate Senoner
La valivanza danter i sésc sarà arjonta te 123 ani. Chësc desmostra l Global Gender Gap Report, che ejaminea uni ann, te 153 paejes, la defrënzes danter ëila y ël. Chësta gran dita se dà dantaldut ju cun l pudëi, che vën suvënz desmustrà tres i mesuns de comunicazion.
Tl ann 2021 ova tla Talia n pue plu dl 29 percënt dl’ëiles che lëura tl ciamp privat na stiëra da dirighënta. Da nëus tl Sudtirol ne ova chësta perzentuela nianca arjont l 20 percënt.
La rejons percie che l nen ie mé tan pueces ie defrëntes. Suvënz iel i stereotips, che ti mët n ram danter la rodes a chëles che ulëssa fé cariera. Pregiudizies y carateristiches che vën ududes coche “tipich ëila” à coche cunseguënza che l ie rie a arjonjer na stiera plu auta.
Nce i media tol ite na pert mpurtanta n cont dla reprejentazion dl’ëiles dirighëntes. Da una na pert ai la funzion de ntratenì y nfurmé. Dal’autra pert nfluenzei, nce ndiretamënter, la maniera de coche l’ëiles vën reprejentedes, coche les vën ududes dala sozietà y ciunes che ie l’aspetatives che les dëssa arjoner. La zaites, la televijion, ma nce i media online dà dant i argumënc de mpurtanza y nfluenzea, nsci, ënghe la minonga sun l’ëiles dirighëntes.
“Co iel pa a vester na dirighënta?”, “Co vala pa a mëter a una familia y lëur?”, chëstes ie dumandes che ti vën for mo suvënz fates al’ëiles dirighëntes, sce les vën ntervistedes per na publicazion ti media. “Sce les vën ntervistedes”, ajache l fat che l’ëiles dirighëntes fej pert dla mendranza à coche cunseguënza che les ne vën nia for reprejentedes cun la medema artenienza di ëi. Sëuraprò dà tel dumandes la mprescion che l ie zeche de particuler y straurdiner a vester n’ëila dirighënta. Possen pa propi dì che la ie nsci? No, ma l ie dessegur na ndesfideda. Tl ultimo ann ie la perzentuela dl’ëiles dirighëntes aumenteda dl sies percënt. La sozietà se muda y la valivanza di dërc vën vivuda for deplù.
Tl ann 2021 ova tla Talia n pue plu dl 29 percënt dl’ëiles che lëura tl ciamp privat na stiëra da dirighënta. Da nëus tl Sudtirol ne ova chësta perzentuela nianca arjont l 20 percënt.
La rejons percie che l nen ie mé tan pueces ie defrëntes. Suvënz iel i stereotips, che ti mët n ram danter la rodes a chëles che ulëssa fé cariera. Pregiudizies y carateristiches che vën ududes coche “tipich ëila” à coche cunseguënza che l ie rie a arjonjer na stiera plu auta.
Nce i media tol ite na pert mpurtanta n cont dla reprejentazion dl’ëiles dirighëntes. Da una na pert ai la funzion de ntratenì y nfurmé. Dal’autra pert nfluenzei, nce ndiretamënter, la maniera de coche l’ëiles vën reprejentedes, coche les vën ududes dala sozietà y ciunes che ie l’aspetatives che les dëssa arjoner. La zaites, la televijion, ma nce i media online dà dant i argumënc de mpurtanza y nfluenzea, nsci, ënghe la minonga sun l’ëiles dirighëntes.
“Co iel pa a vester na dirighënta?”, “Co vala pa a mëter a una familia y lëur?”, chëstes ie dumandes che ti vën for mo suvënz fates al’ëiles dirighëntes, sce les vën ntervistedes per na publicazion ti media. “Sce les vën ntervistedes”, ajache l fat che l’ëiles dirighëntes fej pert dla mendranza à coche cunseguënza che les ne vën nia for reprejentedes cun la medema artenienza di ëi. Sëuraprò dà tel dumandes la mprescion che l ie zeche de particuler y straurdiner a vester n’ëila dirighënta. Possen pa propi dì che la ie nsci? No, ma l ie dessegur na ndesfideda. Tl ultimo ann ie la perzentuela dl’ëiles dirighëntes aumenteda dl sies percënt. La sozietà se muda y la valivanza di dërc vën vivuda for deplù.
Na osta jëuna conta
Renate Senoner toca pra l sies percënt dl’ëiles dirighëntes che ie unides leprò tl ultimo ann. Dan n ann à la jëuna de Santa Crestina sëurantëut l’atività de familia y mëina śën la utia Sangon sun la mont de Secëda. Che l ne ie nia for saurì y che l ie truep stereotips ënghe tl ciamp dl turism se ala riesc ntendù. “Ie pa fé la osta l drë lëur per na tel blòta jëuna? Te juda pa ti nevic?”, ti ie unì damandà. Che la ie jëuna, n’ëila y l referimënt a si cialé ora, desmostra che i stereotips te nosta sozietà ie for mo scialdi prejënc. Leprò semeil che l fossa de bujën de aiut da pert de n ël per mené n’atività. Ma Renate Senoner ie da stramp cuntënta de si dezijion. Da una na pert ala, coche ëila dirighënta, ancuntà de plu ndesfidedes, ma da l’autra pert ala nce giapà truep feedback positif. L ie tla mans de duc nëus a ulëi superé chisc stereotips de vieres dla dirighëntes y nëus ëiles son la primes che messon les sustenì.