ëres ladines

Ueia de lauré y se sëurantò respunsabltà zënza giapé paià

// Sofia Stuflesser //
Cërta jënt à na gran ueia de lauré, cërta jënt uel plutosc se goder la vita. Y pona iel mo cërta jënt che à la motivazion de lauré per n fin de bën zënza se damandé n paiamënt
La presidënta Milva Mussner dà ca truep de si tëmp liede per “La Usc di Ladins”
Te Südtirol iel na gran mancianza de laurantes y lauranc. Truepa jënt se lamënta che l davani ie massa bas, che la cundizions de lëur ie massa stletes, che l orar de lëur ne ti scusa nia, che l ie massa na gran prescion, che n à massa puech liede y nsci inant. Cërta persones uel plutosc schivé l busiamënt y se goder la vita mpede lauré sciche mac.
Dal’autra pert iel jënt che se pera ite la manies, che à ueia de pië do, che se vëija de bela de lauré nce sce l ne n’ie nia for saurì. Danter l’ideies de carpe diem y dla vanitas o dl memento mori iel truepa sfumadures.

La ueia de fé ulentariat
Daujin a chëles y chëi che lëura per davanië iel mo na categoria, da mé ora mo plu da stimé, che à ueia de se dé ju cun l ulentariat, sëurantulan lëures de coordinazion, ncëries d’uni sort, cruzi o n cër’ pëis zënza n recunescimënt de scioldi. Jënt che dà ca si tëmp liede per n fin plu aut. Ma chi ie pa chësta persones che mëina la lies? Sce cialon dereviers tla storia, possen cunstaté che l fova plu dagiut dantaldut ëi a cë dla lies. Al didancuei vën truepa urganisazions zënza fin de davani menedes da ëiles. Ëiles da ardimënt y da artenienza che se sëurantol na gran respunsabltà y che mëina na firma de ulentariat.

A cë de na gran firma
Te Gherdëina iel n valguna presidëntes de lies che à una o plu cunlauradëures. Doi lies che à propi na gran cumpëida de dependëntes y dependënc ie l Schi Club Gherdëina y la Union Generela di Ladins dles Dolomites. A cë dl Schi Club ie bele da truep ani incà Lidia Bernardi. Dala sies daduman nchin tert da sëira possel vester che la vën cherdeda su per cuestions dl Schi Club. Bele plu iedesc sota si presidënza, ma nce bele dant, ie l Schi Club Gherdëina deventà campion dla Talia. L Schi Club à 42 cunlauradëures, 260 atlec, 17 pulmini y na bilanz feter na milion de euro. Pudëis ve nmaginé ce lëur che Lidia à dut ntëur.
N’autra ëila che se dà ju cun gran mpëni a cë de na gran lia ie Milva Mussner. Coche presidënta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites muessela dantaldut se cruzië de La Usc di Ladins, zaita data ora da chësta lia. Pra chësta zaita iel leprò 11 cunlauradëures interns y passa 16 esterns. Danter l’atività istituzionela y chëla cumerziela manejeiela de ndut n bilanz de passa 1.200.000 euro.

Coche pudon se nmaginé ne n’iel nia saurì manejé tan na gran bilanz y ti fé a scusa a duc. Sëuraprò iel da planifiché y mené inant l’atività, y pona nce da curé la pert interpersunela, umana. Coche presidënta se sëurantolen donca n gran pëis y cruzi, ma la legrëza y sudesfazion canche n à arjont n bon travert alesirea duta la fadies.

L ie da stimé che l ie ëiles coche Lidia y Milva che se vëij de bela de sëurantò chësta gran respunsabltà y à ueia de lauré y coordiné zënza giapé paià. A chësta persones iel da ti sentì gra che la lies, donca na pert mpurtanta de nosta cumenanza, posse viver inant.

“L ie for bel a sustenì i jëuni te si pascion”, Lidia Bernardi. “La cultura ladina ie for stata mi pascion y sce posse judé a muever zeche y dé mi cuntribut te chësc ciamp l feji gën nce sce l me costa drët truep tëmp liede y energies; po spèren mefun che mi sforc te dut chësc lëur de ulentariat y la cunvinzion che mëte ite tl’ativiteies cultureles purtedes inant deberieda a duc mi cunlauradëures y cunlauradësses debe nce fruc a bën de duta la cumenanza ladina”, Milva Mussner.

Filomena Prinoth Moroder

“L ie dumënia, ie lieje y scrije…”

// Ingrid Runggaldier | Frauenarchiv //
La legrëza de scrì o l at soversif de Filomena Prinoth Moroder
Filomena Prinoth-Moroder
Filomena Prinoth ie nasciuda ai 11 de mei dl 1860 a Maran ulache si genitores, Christina Mahlknecht y Johann Baptist Prinoth, tramedoi de Gherdëina, menova la butëiga “Zitt”. Filomena fova la muta plu jëuna dla familia. Bonamënter ajache i genitoes ne ova nia dl’aurela de se dé ju cun ëila, l’ovi metuda bele da pitla tl Istitut dla Dames Nglejes, ulache la ie stata nchin che la ova 19 ani. Tlo àla abù na bona educazion mparan, ora che l ladin che la cunesciova bele, nce a rujené y a scrì bën l tudësch y la materies che univa ntlëuta ratedes de utl per na jëuna de bona familia.

Do che Filomena se ova, ai 20 d’utober 1879, maridà cun l jëun dutor Conrad Moroder de Gherdëina, che laurova a Maran, iela jita a sté cun ël a Urtijëi, ulache ël ova giapà la ncëria de dutor. Ti ani do se cruziovela, ora che dla cura di mutons che nasciova un ndolauter, dl’apotech de craitles y medejines che la teniva te cësa. De si 13 mutons y mutans n àla sëuravivù ot: sies ie morc da pitli, la muta Adelheid ie morta de melsëch cun 21 ani y l mut Franz ie tumà tla front dla Dolomites tl 1917. Nce si mut plu vedl Felix, che fova unì de reviers dala perjunia russa y sun chël che la ova tan aspità, ne àla nia plu pudù udëi, l ie mort tl 1922 per i patimënc che l se ova fat pea tla viera.

L ie da se fé marueia che Filomena Moroder ova cun dut l lëur mo dl’aurela de scrì n diare, purempò àla n l di de si noza metù man de l fé. La cossa plu che fej plu cialé ca ie che la l à scrit per belau 40 ani cun puecia nteruzions y scialdi regulermënter nchin puech dan murì.

L diare ie dl prim nzentrà sun la vita persunela de Filomena, sun si pesimes y melsegurëzes, sun la ntraunides tla familia, i mutons, i problems cun la fanceles y la urganisazion dla vita da uni di, si jites, viages y letures ma nce l crëidum. Cun l passé di ani se slergel pona ora sun i avenimënc tl mond, dantaldut sun l rumpì ora dla Prima viera mundiela, che à scunfurià la vita dla persones.

Plu avisa se tratel de n test scrit per tudësch, te n lingaz scëmpl ma suvënz poetich che reprejentea n documënt storich mpurtant y sensaziunel, ajache zacan fovel na cossa rera sce n’ëila scrijova de sé y de si sentimënc, pensieres y esperienzes y ajache documënc privac de chësta sort se à mé dinrer mantenì nchin te nosc tëmps. Per Filomena Moroder fova si diare na luegia de lidëza y pesc, ma nce na luegia ulache la pudova se retré, n tu discret cun chël che la pudova se cunfidé. Zënzauter fova l scrì per ëila n plajëi che ti dajova legrëza. Y coche per d’autra ëiles che scrij, fova bonamënter nce si scritura mutiveda dal dejidere de mplenì na locia, de valivé ora n defizit dl vester. Nsci reprejentea chësc diare a na maniera puech spetaculera n at soversif cun chël che l’autora à auzà ora “si vita marginela de ëila” dala nsenificanza, ti dajan senificat. Filomena Moroder ie morta dl 1920.
Da liejer inant:
Wenn doch endlich Frieden wäre! Aus dem Tagebuch der Filomena Prinoth-Moroder. Gröden 1914–1920, dat ora da Margreth Runggaldier-Mahlknecht, Edizion Folio, mei 2015.

Mein Gröden, Die Tagebücher der Filomena Prinoth-Moroder (1885–1920), ed. Marion Ladurner/Oswald Überegger, Universitätsverlag Wagner, nuvëmber 2018.