ëres ladines
Parores por desfanté i tabus
// Lucia Piccolruaz //
Tabú é ci che ne vëgn nia dit fora, ci che an ascuta ia. Al é na parora che se liëia a n sentimënt de dodanza, y sbürla insciö te n piz argomënc y informaziuns che gonot foss importanc da savëi

© cottonbro studio - pexels
Tl mer de informaziuns de massa olache i un la poscibilité da nodé aldedaincö, vigni iade che i tolun tla man nosc fonin, oressun dí che la parora tabú ne á plü degöna lerch. I social media, y dötes les formes di media nüs á dessigü contribuí da ingravé y slarié sfësses te strotöres stëres por che al pois ite n pü’ de löm. Porimpó sce an damana a zacotan de ëres sce tl monn feminin él tres ciamó argomënc che é tabú, spo ne mësseres nia ponsé sura dî por dí de sce. Le tabú rapresentëia n puntin che stlüj ite te n vilin pinsiers che ne pó nia fora, mo nen ess debojëgn, deache an ne se sënt nia adeguades, an ne ciafa nia les dërtes parores o an ne atoca mai le dër momënt. Mo nen baié y desfanté i tabus é fondamental por che dötes y düc ciafes les informaziuns nezesciares, por ciafé le sostëgn te situaziuns de debojëgn y se sintí manco susc. Le tabú esist deache les parores ne vëgn nia pronunziades, ince sön cosses daldöt naturales. Al é tabus che é desfarënc da popul a popul, y de chi che an ciafa tres indô sce an lí, se documentëia o baia cun porsones che é chersciüdes sö te n’atra cultura. Gonot él argomënc personai, liá al’intimité, che an stënta cinamai da dí fora te familia, o cun porsones che an á ion. Por mëte man dales mestruaziuns, che é ciamó massa gonot liades a sentimënc de dodanza, alüsc de impurité. Al basta ma ponsé a dötes les definiziuns che an á ciafé, nia ma tl ladin, mo ince te atri lingac por nia les definí cun so dër inom. I viun te na sozieté olache le sté de pert devënta vigni tan ince n sté sön na pert, che contribuësc a alimenté le tabú; döt ci che toca pro la gravidanza vëgnon alsavëi canche al é tan inant, canche an se documentëia o an ne vëgn daldöt nia alsavëi. An ne á nia parores por les depresciuns post partum. Olache le nia ciafé mituns é gonot na ferida che vëgn scutada ia y le nia orëi mituns na dezijiun criticada. An vir te n monn olache la sessualité y le plajëi feminin é val’ che ne vëgn nia tematisé, olache le sanch mestrual gnô cina dan da püch rafiguré tla publizité cun n licuid ble y nia cöce, y vigni polan mëss gní desraijé. Sciöche al pé degun problem, mo canche le tabú azica te instëssa ne adores nia ma coraje da le dí fora, mo ince por le azeté, y sce an nen baia spo ciafon dër gonot ince les dërtes soluziuns, le dër sostëgn. Sce an oress jí a chirí la raisc che ti dá forza a chësc fenomen, spo messesson ciavé sot tl tëmp y tla psica dles porsones: i sun imblagná y i chersciun sö cun argomënc te chi che an ne dess nia se ficé ite. Avisa porchël él fondamental da nen baié, cun cosciënza y zënza se sté ert. Ma tres le dialogh davert y l’educaziun vára da superé stereotips y le chît, ti don indô dignité y normalité a ci che reverda le corp y l’esperiënza dla ëra. Rumpí i tabus n’é nia ma n at individual, mo n vare coletif devers de na cultura plü cosciënta, respetosa, daverta y inclusiva.
Canche le tabú azica te instëssa ne adorun nia ma coraje da le dí fora mo ince da le azeté

